lunes, 9 de mayo de 2011

Voles i revoltes d’un trinquet


A estes altures justificar la necessitat d’un trinquet per al nostre poble pot resultar redundant si mirem la progressió i l’èxit de l’escola de pilota del nostre club. I això sense contar els èxits individuals de jugadors com Pablo, Pau, Kiko, Adolfo...

Per tot açò en aquest escrit no vull convèncer a qui ha tingut en la seua mà fer-ho, als aficionats del nostre esport o als veïns en general. Si no recordar que el nostre ajuntament va tindre l’oportunitat de construir-ne un fa quasi deu anys i la desídia dels que portaven “endavant” el poble va deixar perdre un trinquet. Lloc que a estes altures estaríem disfrutant, molts jugant i veient jugar, i la majoria disfrutant de partides del bell joc de Pilota Valenciana.

L’historia comença fa uns 9 anys, allà per l’any 2001, i com el nom de la famosa pel·lícula de Stanley Kubrick, va fer tota una odissea. En aquell temps l’ajuntament, fent-se ressò de les peticions del Club de Pilota, decideix sol·licitar una subvenció per a instal·lacions esportives. El món de la pilota en Sella veu el cel obert i col·labora amb tot el que té. Adolfo Pérez (Adolfo el trocet) facilita al nostre ajuntament l’original del projecte del trinquet de Murla. I llavors el nostre ajuntament comet el primer error gros, ja que sense tindre la subvenció concedida, ni els terrenys per al trinquet decideix presentar una còpia de projecte de Murla en el Il·lustre Col·legi d’Arquitectes. Aquesta tramitació innecessària li va costar a les arques del poble al voltant de 3.000€.

En aquest tipus d’ajudes el primer i més important es disposar dels terrenys per a construir el que toque, trinquet escola, centre de la 3a edat, etc. I açó ni es tenia en aquell moment ni es tenen ara per negligència de l’ajuntament.

Però anem per parts, quan es va sol·licitar la subvenció l’ajuntament li demanaren a José Jaime que contactara amb José Fermín Vidal per tal que els acompanyara a les reunions amb Enrique Sarasol (Sarasol I) Director General d’Esports aleshores. José Fermín accedeix gustós i acompanya a José Jaime i a Vicent a una primera reunió amb Enrique Sarasol. En aquesta primera reunió, Vicent ja porta el projecte de trinquet i Enrique Sarasol els diu que el primer que cal són els terrenys. La cosa pot ser factible però cal tenir els terrenys. Per la forma de parlar i actuar el nostre alcalde donava a entendre que els terrenys no eren problema. Lamentablement açò no fou així i el nostre poble es va quedar sense trinquet per aquest motiu.

Continuant on estavem, de la reunió es va tornar amb la idea que la cosa anava per bon camí i que era qüestió de temps. L’ajuntament va tramitar la subvenció i tornaren a València per una altra reunió amb Enrique Sarasol. Al igual que la primera vegada els recorda que cal tenir terrenys públics on construir el trinquet, i no tindre’ls en el futur sino ara. Els informà que Sella era un dels pocs pobles que havien demanat un trinquet, ja que la majoria estaven demanant cobertures per a piscines municipals.

Una ocasió única que es va deixar perdre. Vicent assegurava que els terrenys co eren problema “Això ja està”. Lamentablement per al nostre poble, una volta més Vicent va faltar a la veritat, tal i com podem comprovar, ja que l’únic trinquet que té Sella és el Carrer Trinquet.

A criteri meu, l’error més gran i pel qual no disposem de trinquet en el nostre poble va ser i és l’encabotament de l’ajuntament de fer-lo es el “barranquet”. Uns terrenys que ni eren ni són municipals i així, deixar perdre una oportunitat rere l’altra la possibilitat de construir un trinquet. Altra possibilitat va ser amb la barbaritat de Saleres. En aquesta ocasió s’haguera pogut construir junt al frontó i la resta d’instal·lacions esportives i els vestuaris. Aquesta via la va presentar el Club de Pilota de Sella abans de que s’adjudicara la parcel·la dotacional que es cedeix a l’ajuntament. Però açò es una altra història que com aquesta conclou “igual que Pere Fava, igual que estic, estava”

Però en l’actualitat no van millor les coses, es va oferir la possibilitat de protegir la Plaça Major com a carrer de la pilota i no han volgut, el piso del frontó es obrint-se per culpa de les obres de Saleres i no fan res. Si la cultura i l’esport no pareixen ser prioritaris, què és prioritari?

Tan sols demanem l’oportunitat per a intentar fer les coses millor que fins ara.



Grup de treball del PSPV de Sella


Foto: cortesía de αlfanhuí